L’excés i la diversitat de residus són una de les problemàtiques ambientals més actuals, i està íntimament lligada a l’economia global i a un model de consum desmesurat. Aquest estil de vida suposa un progressiu deteriorament i un constant espoli dels recursos naturals dels països autoanomenats desenvolupats, però sobretot, amb impactes molt més enllà de les seves fronteres.
Els residus són el resultat de les necessitats creades i del materialisme obsessiu que sostenen la nostra economia. Un model de consum que prioritza la quantitat davant la qualitat, que no es qüestiona la necessitat o utilitat dels béns materials, i que continua alimentant la cultura “d’usar i llençar” o d’un sol ús.
Font: LALO
L’increment de la producció de residus derivada del foment del consum, suposa un agreujament dels impactes ambientals. En primer lloc per la producció de béns materials, ja que la demanda de matèries primeres suposa l’extracció de recursos naturals, així com la generació de substàncies contaminants (aigües residuals, gasos traça, entre molts altres). D’altra banda, la deslocalització industrial, fa incrementar els impactes derivats de la fabricació i el transport. Per últim, cal considerar els costos ambientals de la gestió i tractament finalistes dels residus, com són l’abocament i la incineració de residus. A l’estat Espanyol actualment un 59% dels residus s’envien als abocadors, quasi un 10% a les incineradores de residus, i tant sols un 14% es destina al reciclatge .
A Balears i concretament a Mallorca, la situació és molt més preocupant. A Mallorca es generen entorn 700-800 kg de residus anuals per persona (una de les dades més elevades d’Europa), amb taxes molt baixes de compostatge i de reciclatge. Durant els darrers anys, més del 70% dels residus han acabat a l’abocador de Son Reus o a la incineradora . I el més preocupant és que a partir d’aquest any 2010 entrarà en funcionament una segona incineradora, que suposarà la “valorització energètica” de pràcticament el 70% dels residus que no es reciclin a Mallorca. És a dir, es cremaran entorn unes 600 mil tones de Residus Urbans que podrien ser reciclats i/o compostats.
Font:Peraza
Cada any creix la quantitat de residus que generem. Això va íntimament lligat, per una banda, a l’increment de la producció d’envasos lleugers que procedeixen dels productes envasats (i sovint sobre-envasats), i per l’altra a les inexistents mesures per fomentar la reducció, les escasses accions de foment de la reutilització i la insuficient promoció del reciclatge. Només en el sector dels envasos i embalatges, els darrers vint anys s’ha observat un increment del 200% en el consum de plàstics . A Mallorca per cada Tona d’envasos que es genera amb prou feines es reciclen prop de 60 kg , una ratio escandalosament baixa.
Els residus són el resultat de les necessitats creades i del materialisme obsessiu que sostenen la nostra economia. Un model de consum que prioritza la quantitat davant la qualitat, que no es qüestiona la necessitat o utilitat dels béns materials, i que continua alimentant la cultura “d’usar i llençar” o d’un sol ús.
L’increment de la producció de residus derivada del foment del consum, suposa un agreujament dels impactes ambientals. En primer lloc per la producció de béns materials, ja que la demanda de matèries primeres suposa l’extracció de recursos naturals, així com la generació de substàncies contaminants (aigües residuals, gasos traça, entre molts altres). D’altra banda, la deslocalització industrial, fa incrementar els impactes derivats de la fabricació i el transport. Per últim, cal considerar els costos ambientals de la gestió i tractament finalistes dels residus, com són l’abocament i la incineració de residus. A l’estat Espanyol actualment un 59% dels residus s’envien als abocadors, quasi un 10% a les incineradores de residus, i tant sols un 14% es destina al reciclatge .
A Balears i concretament a Mallorca, la situació és molt més preocupant. A Mallorca es generen entorn 700-800 kg de residus anuals per persona (una de les dades més elevades d’Europa), amb taxes molt baixes de compostatge i de reciclatge. Durant els darrers anys, més del 70% dels residus han acabat a l’abocador de Son Reus o a la incineradora . I el més preocupant és que a partir d’aquest any 2010 entrarà en funcionament una segona incineradora, que suposarà la “valorització energètica” de pràcticament el 70% dels residus que no es reciclin a Mallorca. És a dir, es cremaran entorn unes 600 mil tones de Residus Urbans que podrien ser reciclats i/o compostats.
Cada any creix la quantitat de residus que generem. Això va íntimament lligat, per una banda, a l’increment de la producció d’envasos lleugers que procedeixen dels productes envasats (i sovint sobre-envasats), i per l’altra a les inexistents mesures per fomentar la reducció, les escasses accions de foment de la reutilització i la insuficient promoció del reciclatge. Només en el sector dels envasos i embalatges, els darrers vint anys s’ha observat un increment del 200% en el consum de plàstics . A Mallorca per cada Tona d’envasos que es genera amb prou feines es reciclen prop de 60 kg , una ratio escandalosament baixa.
